INTROSPECCIÓ:
- DEFINICIÓ INTROSPECCIÓ:
Es pot definir la introspecció com l’autoanàlisi dels pensaments i sentiments; és a dir, la percepció interna. El coneixement que té el subjecte dels seus propis estats mentals.
Per tant la introspecció interna té com a principi la capacitat reflexiva que la ment posseeix de referir-se o ser conscient de forma immediata a les vivències passades i de les presents, i fins i tot de les vivències que es donen durant el propi acte introspectiu
- PRÀCTICA:
Desprès d’haver explicat breument una mica de teoria, parlant de W. Wundt, W. James (propulsors d’ aquesta pràctica per tal de determinar l’estructura de la ment) i haver introduït el tema principal de la sessió (la introspección) l’Ernest Luz ens va proposar dur a terme una introspecció de 10 minuts.
S’iniciava la pràctica, amb un silenci absolut, per tal de poder observar sense cap distracció, el que passava per la nostra ment; els records, els pensaments, les imatges.
Vaig tancar els ulls, per intentar concentrar-me i no distreure’m amb res de l’entorn. Recordo que em feia preguntes retòriques que em van portar a desencadenar un seguit de temes.
- Ara haig d’intentar deixar la ment en blanc i observar-la?- vaig iniciar la meva introspecció fent-me aquesta pregunta, i recordo perfectament que vaig pensar quelcom semblant a això: - Amb la gana que tinc... però si són les 9 del matí, m’estic morin de gana... això de viure a Girona no va pas bé, t’aixeques amb el temps gust i no tens temps n’hi d’esmorzar... i ara has d’estar 10minuts sense fer res... és inevitable, encara em vindrà més gana.
- Desprès de pensar tot això , ser que vaig obrir els ulls per observar la gent del meu costat, em preguntava si hi hauria algú com jo, amb els ulls oberts i mirant a la gent. La persona que tenia a la meva dreta, tenia els ulls tancats i feia petits cops de cap ( al final de la classe em va confessar que hi havia hagut moments que s’havia adormit) la persona de la meva esquerra, tenia els ulls tancats i semblava molt concentrada.
Vaig reenganxar el fil de la situació, altra cop vaig tancar els ulls i continuant amb el tema em vaig trobar immersa en un munt d’imatges de plats de menjar... no ser si era pitjor o millor (veure aquelles imatges)= encara em feia venir més gana, però no ho podia evitar. Durant una estona vaig recordar plats i menjars bons de llocs on he anat a sopar o dinar... tagliatelle amb salsa de ceps làmines de pernil d’ànec i formatge parmesà, musse de llogurt fresc i confit de fruits del bosc, unes patates del konig... a la que me’n vaig adonar, estava mig dormida i donant petits cops de cap...
Per sort es van acabar els 10 minuts que realment, entre una cosa i l’altre m’havien passat bastant ràpids, i vam continuar la classe.
- REFLEXIÓ PERSONAL
La introspecció em va resultar un exercici molt interessant, que et fa obrir els ulls i adonar-te que la ment és incontrolable i per molt que vulguis reconduir els pensaments ( en el meu cas no volia pensar en menjar perquè em feia venir més gana, però no vaig ser capaç) d’alguna manera sempre acabes pensant amb el que amagues, el que desitges o el que recordes.
Els 10 minuts em van passar ràpids, tot allò que vaig pensar venia condicionat per la meva ànsia en menjar alguna cosa… d’alguna manera em fa ràbia haver dedicat aquests 10 minuts en pensar amb menjar, això ho faig sempre! Però com ja he dit no ho vaig poder evitar, tot i que intentava reconduir els meus pensaments cap un altra banda. Tot i que he de dir, que em va agradar recordar aquelles delícies… el mateix cap de setmana vaig anar a saborejar un dels plats que se0m va aparèixer durant la introspecció.
Personalment crec que si hagués fet la introspecció en un altre moment o si més no havent menjat alguna cosa, segurament no hauria invertit la major part del temps introspectiu en menjar.
Correcte, Susanna!
ResponderEliminarEn la línia del que demano.