PRÀCTICA 2 --> Dessensibilització sistemàtica

PRÀCTICA 2:

8 de Novembre 2010

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA.

- DEFINICIÓ  I BREU INTRODUCCIÓ DE LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA:

El tema principal de la pràctica era la dessensibilització sistemàtica.

Mary Covers Jones, fou la propulsora de la dessensibilització sistemàtica; aquesta teràpia consisteix en reduir o eliminar les pors i fòbies, aproximant gradualment l’estímul (que fa por) en situacions de relaxació.

La pràctica en si, consisteix en resoldre amb deu passos un problema de fòbia. En el meu grup s’ha escollit el cas del nen de 7 anys que veu per televisió una noticia d’un accident de bus on han mort els passatgers. En aquell moment es troba amb la seva àvia i aquesta comença a comentar sobre el tema. Des d’aquell dia decideix no pujar més en cap autobús.

Un dia el pare es fa mal i han d’agafar el bus per anar a veure uns parents.

- Nosaltres hem pensat els següents 10 passos per resoldre el problema de “fòbia als autobusos” del nen.

- PRÀCTICA:

Per tal de realitzar aquesta pràctica, abans hem creat el perfil de l’infant, per tal d’intentar reforçar-lo quan abança amb la seva fòbia. El nen és un infant actiu, que li agraden tot tipus de vehicles (avions, camions, motos...). Li encanta anar a jugar al parc amb els amics i la família. El seu menjar preferit és tot aquell que porta xocolata.

PASSOS:

1-. Es mostraran vídeos i pel·lícules on es puguin apreciar escenes on aparegui algun autobús.  S’utilitzaran recursos visuals  adequats a l’edat, com per exemple; capítols de “shin-chan” (quan l’infant agafa el bus per anar a l’escola)...

2-. Es mostraran imatges a través de llibres de vocabulari, per exemple, on aparegui un autobús, per tal d’establir-hi un contacte visual.

3-. Aprofitant la venentesa que a l’infant li agrada jugar a cotxes, introduïm un autobús dins la seva col·lecció, perquè aquest pugui establir un contacte tàctil i pugui ser ell mateix el qui controli els moviments de l’autobús.  De manera que s’estableixi un paral·lelisme entre la realitat i la ficció,  si  “condueixes” l’autobús bé, aquest es manté intacte.   

4-. Portarem l’infant en un parc, i mentre juga amb el gronxadors observar els busos que van passant. Perquè s’adoni de que aquest és un mitjà de transport pràctic que permet desplaçar-nos amb facilitat.

5-. La mare va a treballar amb autobús. En aquesta fase el pare i el nen l’acompanyen a la mare a la parada del carrer i la van a buscar, perquè el petit observi que els busos són utilitzats per tot tipus de gent (grans, petits, musulmans, catalans...)amb tota normalitat. També s’anirà a buscar la mare perquè el petit vegi que aquesta torna amb bon estat i que no ha passat res durant el trajecte d’anada i tornada.

6-. Passar cada dia per davant de la parada de bus escolar i observar  com infants de la seva edat utilitzen aquest transport i no els hi passa res; el contrari s’ho passen bé agafant-lo. 

7-. Anar un dia a l’estació de busos a esmorzar o berenar, el seu menjar preferit. D’aquesta manera es podran observar la gran quantitat de busos que hi ha a la cituat/poble i alhora el gran nombre de persones que utilitzen aquest transport públic.

8-. A l’escola es fa el dia “el treball del pare” , el pare d’un dels alumnes és conductor de busos. Esteblir un contacte visual i proper amb un bus, es mostren totes les parts del vehicle als infants... fins i tot es comenta que en viatges llargs es poden posar pel·lícules per entretenir.

9-. Realitzar un viatge de curta durada,  acompanyat de la iaia per tal de que el petit tingui un primer contacte directe amb el vehicle i es vagi familiaritzant amb aquest. El destí del viatge és anar visitar els animals del zoo.

10-. Agafar l’autobús per realitzar un viatge d’una durada més llarga, amb tota el nucli familiar, per anar a veure els cosins a casa seva, i allà celebrar l’aniversari del nen (amb fòbia)). Un cop allà l’infant podrar bufar i menjar les espelmes del seu pastís preferit i obrir els regals que li han

 QUÈ CAL TENIR EN COMPTE?

Cal tenir en compte que duran tot el procés s’intentarà calmar a l’infant si aquest està molt nerviós i ho necessita. Si és necessari es pot enrederir l’activitat i deixar-ho per més tard (fins quan el petit s’hagi calmat).

Si el nen supera una fase, se l’ha de felicitar, donant-li reforços positius.

L’adult ha de mostrar seguretat i confiança, no només en la manera de parlar, sinó també en la manera d’actuar;  donant un reforç positiu, en cada abans. També és important que l’adult tingui paciència i no vulgui forçar el nen en res que ell no vulgui

Per últim,hem de tenir present que per passar al següent pas el nen ha d’haver superat el pas anterior.

REFLEXIÓ PERSONAL: 

Quan es va planejar la practica em va semblar molt interessant, com no hi havia pensat abans? Si t’hi pares a pensar és un procediment lògic; per fer desaparèixer la fòbia d’una persona, únicament s’ha d’apropar aquesta de manera gradual i paulatina a l’objecte/animal... concret. Jo tinc moltes fòbies, bé de fet no ser si es poden considerar fòbies o són només fastigs. No em podien haver aplicat aquest procediment a mi per fer-me desaparèixer, ni que fos la meitat de les fòbies/fastigs que tinc? ...  m’hagués solucionat molt la vida, la veritat.  

Bé, tornant al tema, personalment crec que 10 passos són escaços, està clar que en la vida real  la quantitat d’aquests possiblement es duplicaria, i que a classe només ho fem de manera representativa per veure el procediment de la tècnica. No obstant, és important ser conscient que no es tan fàcil com aparenta a simple vista. Hem de ser conscients que els passos han de ser molt graduats, que alhora d’aplicar-los cal actuar amb precaució i no avansar-nos; és millor anar a poc a poc i fer-ho bé, que no pas voler anar ràpid hi fer-ho malament (s’ha d’intentar presentar les fases escalonadament i per intentar mantenir un feedback,  i d’aquesta manera evitar anar endarrere.)

Per últim, esmentar que elaborar un ordre de preferència correcte  és bastant complicat; durant la practica ens van sorgir alguns dubtes respecte això.