PRÀCTICA 8 --> CAUSALITAT CIRCULAR

PRÀCTICA 8:

10 de Gener 2011

CAUSALITAT CIRCULAR.

Introducció

ENFOCAMENT SISTEMÀTIC:

L’ enfocament sistèmic és una teoria que prové d’altres disciplines que no són de la psicologia; aquest té com a  objectiu  descartar la noció de causalitat lineal.

CARACTERÍSTIQUESS DE L’ENFOCAMENT SISTÈMIC:

-. És un enfocament que trenca amb algunes de les idees bàsiques de perspectives anteriors. A diferència dels enfocaments anteriors bàsics, els quals es centren en un individuà focus d’atenció; aquest enfocament es centra en grups d’individus, en sistemes (conjunt de persones amb unes determinades relacions, lligams, vicles,etc. entre elles).

-. L’Enfocament sistèmic considera la persona aïllada del seu context, com a individu individual. És a dir, qüestiona que la persona tingui el problema (interiorment),  ja que creu que aquest,és degut al conjunt de relacions que estableix la persona; per tant, és un manifest del malestar en el sistema (context no saludable)

-. No considera que es puguin arribar a determinar les causes del comportament. L’enfocament sistemàtic ens vé a dir, que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones (xarxa interrelacionsà complexa). Més que el “per què” el que realment interessa a l’enfocament sistèmic és el “com”.

-.Es basa en dos teories:

1) Teoria General de Sistemes

2) Cibermètica

Les quals postulen que en un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’aquest, és a dir  el que faci un element té efectes amb els altres (interacció constant à interdependènciaà Efecte Papallona)

Per tant, podem dir que defensa un tipus de causalitat anomenada:

CAUSALITAT CIRCULAR. à model circular.

La qual diu que tot és causa i conseqüència a la vegada (principißàfi). Les relacions entre l’entitat i el seu context es tornen significatives. En el sistema circular, s’estableix un intercanvi d’informació que s’anomena retroalimentació,  aquesta consisteix en tornar a començar, m’explico.  En una cadena en la que el fet “A” afecta al “B”, aquest últim afecta al “C”, i el “C” porta altra cop fins al fet “A”

A               B

          C

CAUSALITAT LINEAL:

Model en el qual s’estableix una relació causa-efecte.

A àB (causa – efecte)

GREGORY BATESON:

Antropòleg que gràcies als seus estudis a indigens, defineix 2 tipus de relacions entre persones,  dins aquestes una de constructiva (+) i l’altre de destructiva(-):

-.SIMÈTRIQUES: És aquella en la qual els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( escalada o desescalada)

-. Relació Sistèmica Constructiva. (exemple, esquema color lila)

-. Relació Sistèmica Destructiva. (exemple , esquema color blau)

-. COMPLEMENTÀRIES: És aquella on els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

-. Relació Complementària Constructiva. (exemple , esquema color verd)

-. Relació Complementària Destructiva.(exemple, esquema color  taronja)

PRÀCTICA à (Realitzada Yaiza Navarro i Jordi Serradell)

Elaboració de quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment. 

 -. Relació Complementària Destructiva. 

 -. Relació Sistèmica Constructiva.

-. Relació Complementària Constructiva.

-. Relació Sistèmica Destructiva. 

                               

REFLEXIÓ:

Desconeixia l’existència d’aquest enfocament. Pel què fa al meu punt de vista, val a dir que, tot i que em resulta molt interessant i curiós, no considero aquest enfocament del tot fiable. El fet que inicialment descartin a la persona de la possible causa dels problemes, no em sembla coherent.

Es un mètode  que pot ajudar a les persones a superar les angoixes, problemes i les dificultats que puguin experimentar,no obstant, reiterant el que he dit; considero que aquest mètode no té en compte tots els punts possibles; és a dir, descarta l’opció que la persona sigui la causant del problema, argumentant d’aquesta manera que el problema serà conseqüent de les relacions que el mateix individu pugui establir amb l’entorn que l’envolta.

És cert que els valors i les creences de la societat en què vivim, han anat canviant, i són precisament aquests aspectes els que ens influencien i modelen la personalitat de l’individu, creant molts cops models erronis a seguir; La qual cosa comporta que tots els éssers humanes posseïm algun component del nostre sistema, que malauradament no és del tot positiu. (enveja, còlera, etc.)

 La societat i l’entorn pot arribar a ser el causant dels problemes, però no l’únic. No s’ha de descartar la idea que la persona pot ser, també, la causant del problema. Les persones som éssers vius, i com a tals, som propenses a equivocar-nos, i ha com es diu popularment, entravencar-nos amb la mateixa pedra.

Jo sóc  més partidària que les persones som, la gran majoria de cops, les causants dels problemes i conflictes que apareixen a la nostra vida, degut als errors del processament d’informació, coneguts com distorssions cognitives. Si és cert, que cada individu és diferent i que les maneres d’afrontar i viure les coses depenen d’aquest; amb això vinc a dir que hi ha molts tipus de personalitats i que hi hauran persones que no faran cas a les opinions i els criteris del seu entorn, i que es prendran la vida de manera positiva i s’acceptaran a si mateixos tal i com son; però també hi hauran aquells que es preocuparan i donaran massa importància als “rumors” o les opinions de les persones del seu entorn i a la llarga acabaran desenvolupant un problema.