PRÀCTICA 6 --> Necessitats humanes (Piràmide de Maslow)

PRÀCTICA 6:

28 de Gener 2011

NECESSITATS HUMANES.

Introducció 

ENFOCAMENT HUMANISTA:

En la última classe varem parlar de  Abraham Maslow.

Abraham Maslow (1908-1970) psicòleg conductista  E.E.U.U. En la seva obra “Una teoria sobre la motivació humana ( A Theory of Human Motivation) de 1943, desenvolupa la  teoria de la jerarquia de les necessitats humanes.

Maslow, a través d’aquesta jerarquia postula un nou model per entendre les persones i el seu comportament, anomenat, l’enfocament humanista.

Aquest nou enfocament declarar que la persona essencialment és bona i si les condicions són bones tenim persones generoses i agradables.

Una necessitat és tot allò que si no es cobreix la persona emmalalteix o mor. A partir d’aquí Maslow ens diu que hem de cobrir  les nostres necessitats, i d’aquesta manera aconseguirem satisfer-nos i alhora arribar a la felicitat.

 El psicòleg afirma que a mesura que es vagin satisfent les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els humans anem  desenvolupant necessitats més elevades (part superior de la piràmide)

La piràmide  de necessitats humanes; està formada per 5 nivells/estats que van des de les necessitats més bàsiques, situades la part inferior,  fins a les superiors aquelles que ens permeten l’autorealització. 

La piràmide s’estructura de la següent manera:

Necessitats fisiològiques, aquestes són les necessitats bàsiques sense les quals els humans no podem sobreviure com respirar, menjar o hidratar-nos.

 

Necessitat de seguretat: les quals sorgeixen quan les fisiològiques es mantenen equilibrades. Les necessitats bàsiques d'aquest nivell són; sentir-se segur físicament  i mentalment.

Necessitats d’afiliació o socials, aquelles necessitats relacionades amb el desenvolupament afectiu de l’individu; és sentir la necessitat de pertànyer a un grup, a una comunitat, a una família o uns amics que ens donin afecte i que responguin quan els necessitem.

Algunes de les necessitats bàsiques d'aquest nivell són: l'amistat, l'afecte, l'amor, la família,etc.

Necessitat d'autoestima: Segons Maslow podem distingir dos tipus d’autoestima; una de baixa, on s’engloba respecte per part de la resta de persones, de les quals esperem atenció, estima i l’altre d’alta,  l’autoestima alta la qual consisteix en respectar-se i confiar en un mateix.

Necessitats d’autorealització, estan situades a la punta de la piràmide. No es poden satisfer aquestes, si anteriorment no s’han satisfet les altres, com diu el mateix nom es tracta de realitzar-se com a persona, sentint-se útil i feliç

Per tal de satisfer les necessitats, trobem tres tipus de comportaments:

-.Comportament constructiu:  s’aconsegueix satisfer les necessitats i tothom es beneficia.

-. Comportament destructiu: s’aconsegueix satisfer les necessitats però no tothom es beneficia.

-. Comportament fallit: Es aquell comportament on no s’assoleix l’objectiu; satisfer les necessitats.

 

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica, consisteix en buscar un comportament constructiu, destructiu i fallit per a cada un dels nivells de la piràmide.

Necessitats Fisiologiques: En Joan, no te feina i tampoc diners per comprar-se menjar

-          Comportament constructiu: demana diners a un seu amic, per poder-se comprar alguna cosa per menjar, prometent-li que quan en tingui li tornarà.

-          Comportament destructiu: Entra en un supermercat, i roba menjar.

-          Comportament fallit: No gosa demanar diners al seu amic, aquell dia no menja res.

Necessitats de seguretat: La Maria, pateix sobrepès i vol perdre uns quilos, ja que té problemes cardíacs.

-          Comportament constructiu: Fa exercici 4 cops per setmana, controla la dieta mitjançant un especialista

-          Comportament destructiu: Fa una dieta estricta que va  trobar  per internet. Pren més de 3 pastilles al dia, per tal d’aprimar-se.

-          Comportament fallit: no respecta la dieta, menja 5 croissants de xocolata al dia, i el seu pès continua augmentant considerablement.

Necessitats d’afiliació o socials: La Sonia i en Josep, són una parella molt unida, però últimament hi ha un ambient deteriorat. Tots dos tenen problemes.

-          Comportament constructiu: Decideixen parlar del problema, i acorden que sempre que hi hagi un problema, ho comentaran  amb la parella, per tal de no fer gran un petit problema.

-          Comportament destructiu: Discuteixen, es diuen les coses inferioritzant a l’altre persona i tallen la relació.

-          Comportament fallit: Decideixen, passar del problema i continuar com si res hagués passat.

Necessitats d’autoestima: Tothom critica la manera de vestir de la Cristina.

-          Comportament constructiu: La cristina ignora els comentaris no els hi dóna importància, ella es sent agust anant com va.

-          Comportament destructiu: Li afecten els comentaris i les crítiques de la gent. Decideix, tot i que no li agrada, canviar el seu estil de vestir.

-          Comportament fallit: Cada cop que percep que la gent parla d’ella, es rebota  i discuteix amb ells, conseqüentment acaba enfadada amb tothom.

Necessitats d’autorealització: La Laia, vol treure’s la carrera amb les millors notes possibles.

-          Comportament constructiu: Cada dia repassa el temari impartir a classe, buscar informació per tal de complementar la que ja té. S’organitza i fa un pla d’estudis per tal de gestionar millor el temps.(estudis, família, amics,etc)

-          Comportament destructiu: Es tanca tot el dia  ala biblioteca, fins les 9 de la nit, deixant de banda la seva família, els seus amics.

-          Comportament fallit: Tot i havent fet un pla d’estudis , no el compleix, no dedica les hores establertes, i alhora de fer els exàmens copia als demès. 

REFLEXIÓ:

La teoria que postula Maslow, ens parla de les necessitats  que tenim les persones per tal de sentir-nos realitzats.

Qualsevol ésser humà tendeix a cobrir les necessitats més bàsiques per tal de poder arribar a aquelles situades a un esgraó més amunt. Per tal d’arribar-hi, i d’aquesta manera palpar el llindar  de felicitat, les persones podem adoptar 3 tipus de comportaments; en molts casos és difícil escollir el comportament constructiu. En el meu cas, em considero bastant impulsiva i molts cops actuo  de manera incorrecta; és bo que mitjançant la pràctica se’m hagin plantejat altre cop les 3 alternatives de comportament. Tot i que ser que existeixen, molts cops no les tinc en compte, i va bé recordar-les d’aquesta manera les tinc més presents i puc actua amb consideració i raonadament.

És ven cert el que afirma Maslow, si no pots estar bé amb tu mateix si no tens les necessitats bàsiques  cobertes, no podràs arribar al benestar interior, no podràs estar bé tu mateix. D’aquesta manera, si aconseguim cobrir les nostres necessitats correctament, trobarem una harmonia interior, i això en permetrà ser més receptius amb els altres.  Si no aconseguim cobrir-les, ens tornem vulnerables, dèbils i susceptibles a la vida, arribant en alguns  dels casos al suïcidi.

Un cop feta aquesta pràctica, em paro a pensar i conseqüentment valoro la meva vida,les meves creences, els meus valors, i m’adono que infravaloritzo allò més bàsic allò més fisiològic. Però sobretot considero que, no només jo sinó moltes persones, no valorem o no donem les gràcies a aquelles persones que en ajuden a cobrir dites  necessitats. Qui ens donava de menjar quan erem petits?, Qui ens donava seguretat? I afecte?... a moltes de les preguntes que em faig, m’apareixen els pares de resposta; i es que... m’hi paro a pensar, i no els hi he agraït prou, tot allò que han fet per mi. Gràcies a ells, vaig tenir una infància fantàstica i encara ara són un pilar importantissim per mi; aquesta pràctica m’ha fet reflexionar, i m’ha fet pensar que mai els hi podré agrair tot el que han arribat a fer per mi; però una bona manera de demostrar-ls-hi la meva gratitud, és actuant de la mateixa manera que ells han actuat amb mi.

Concloure la pràctica, ampliant informació i  recomanant aquest vídeo del youtube, on s’explica la teoria de Maslow, “les necessitats humanes” mitjançant anuncis publicitaris.  .

http://www.youtube.com/watch?v=l-Dys6Fzg0I

PRÀCTICA 9 --> Diagrama sistèmic

PRÀCTICA 9:

17 de Gener 2011

DIAGRAMA SISTÈMIC:

-. INTRODUCCIÓ:

En aquesta pràctica ens centrarem en la teràpia familiar estructural, que és una de les moltes aplicacions de l’enfocament sistèmic.

El creador d’ aquest sistema fou Salvador Minuchin, el qual, juntament amb altres psicòlegs, a mitjans del segle XX va començar a treballar amb grups familiars utilitzant l’enfocament sistèmic com a base metodològica de les seves sessions.

El seu objectiu era plasmar de forma gràfica el conjunt de relacions que es donen dins un sistema. Del producte final en direm à diagrama sistèmic.

Minuchin afirmava que totes les famílies tenen una estructura, i les relacions que mantenen entre ells poden derivar a:

-.  Famílies amb estructura estàndard.

-. Famílies amb estructura no estàndard.

En qualsevol dels casos, no contemplava la possibilitat de la existència de famílies des estructurades, ja que tota família/empresa, etc. Té una estructura; bona o dolenta, però la té.

Per tant podem dir que, l’estructura no determina el grau de benestar de la família, sinó del tipus de relacions que s’estableixen entre les persones d’aquesta estructura. Per tal de poder mantenir un ordre en la família cal tenir en compte 2 conceptes claus:

-. Jerarquia: en una empresa/família hi han diferents graus de responsabilitats, la qual cosa implica que hi haguin diversos nivells de poder.

-. Poder: allò que gestiona la política d’una família. (mai equitatiu). Cal tenir en compte que existeixen diferents gestions de poder, l’altre cosa és que sigui una gestió adequada. Minuchi ens diu que: el pare i la mare com a màxima figura dins la jerarquia; han de saber gestionar el poder de manera adequada, per tal de conservar una bona jerarquina.

Minuchin distingeix  afirma que el poder s’ha de gestionar en concepte d’autoritat, però que aquesta no sempre és fácil aconseguir-la, ja que per tanir-la abans te l’has de guanyar; però també és veritat que el poder  es pot aconseguir sense merèixer-lo .

-. La frontera, delimita el espais dins d’un subgrup, aquesta fa referència a la presa de decisions (individuals, compartides, etc.). Minuchi ens diu que el pare i la mare, adopten un paper molt inportant en la presa de decisions.

Existeixen 3 tipus de fronteres:

1)       Frontera Rígida: es representa ______ . Aquesta frontera, representa  un ambient on no hi ha comunicació, ni tampoc diàleg. És un medi on les opinions no són escoltades. Les famílies on hi apareixen aquet tipus de frontera no acostumen a funcionar.

2)       Fronters Laxes: es representen .............. aquest tipus de frontera és l’altre extrem. Sorgeixen quan es produeixen invasions de territori

3)       Fronteres Flexibles: es representen --------- Aquest tipus de fronteres permeten la comunicació i el consens entre aquells que estan dins i els que estan fora la frontera.

Les representacions grafiques que utilitzarem per representar una estructura són:

-. Genograma: representació gràfica de l’estructura d’un sistema.

      -. Diagrama: representació gràfica de l’estructura i de les relacions que s’estableixen en un sistema,

-PRÀCTICA: (realitzada amb Sergi Mora)

La pràctica consistirà en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic,

GENOGRAMA:

 * COMENTARI:

Un matrimoni d’homosexuals que tenen un fill en comú (adoptat)El membre més gran d’aquesta parella, va estar casat (separat) amb una dona la qual va tenir un avortament als 4 mesos de gestació. L’altre membre de la parella (25 anys) també havia estat casat amb una dona (ara separat) amb la qual van tenir bessons (un nen i una nena).

DIAGRAMA SISTÈMIC:

* COMENTARI:

Una parella on tant el noi com la noia tenen 18 anys. Els dos mantenen un conflicte ocult, perquè els dos es veuen implicats en relacions alienes. El noi li és infidel amb dues noies més petites que ell (15 i 17); i la noia amb un noi  més gran que ella (25 anys). La noia de 18 anys manté un conflicte manifest amb una altra noia (19 anys), que al mateix temps té una relació de sobreimplicacó amb un noi de 17 anys. La parella de 19 i 17 anys estan units per perjudicar i  fer mal a la parella de 18 anys.

-. REFLEXIÓ PERSONAL

Tant el genograma com el diagrama sistèmic són representacions molt esquemàtiques que ajuden a visualitzar a simple vista les diferents relacions que apareixen en els diferents contextos (grup d’amics, família, empresa, etc).

No era el primer cop que veia aquest tipus  instruments, de fet ja hi havia treballat. Em sembla fantàstica la idea que existeixin uns símbols universals per explicar, o si més no situar-te,  el tipus de lligams que es poden establir en les diferents relacions.

Considero que aquestes dues eines, són de gran utilitat per qualsevol especialista, no només per un psicòleg sinó també per un advocat, un integrador social,etc. ja que et donen informació sobre un determinat context. No obstant crec que  aquestes representacions en ajuden a fer-nos una idea de la situació existent, però no és suficient. Com a psicòlegs ens interessen les interrelacions que es puguin establir en el context familiar, per exemple, però també ens interessa saber-ne les causes.

M’agradaria fer incís d’un aspecte que m’ha cridat l’atenció; pel què fa als tipus de família. Jo havia estudiat els diferents tipus de famílies: reconstruïda, extensa, monoparental, agregada,educadora, nuclear, etc.. i em sobta que dins la gran varietat de tipus ni hagués una que fos la desetructurada. No m’hi havia parat a pensar, però com molt bé diu  Minuchin tota família te una estructura, en tot cas podríem parlar de famílies estendard i no estàndard; sempre i quan s’establissin uns matisos i paràmetres per tal d’aclarir el concepte estàndard.

PRÀCTICA 8 --> CAUSALITAT CIRCULAR

PRÀCTICA 8:

10 de Gener 2011

CAUSALITAT CIRCULAR.

Introducció

ENFOCAMENT SISTEMÀTIC:

L’ enfocament sistèmic és una teoria que prové d’altres disciplines que no són de la psicologia; aquest té com a  objectiu  descartar la noció de causalitat lineal.

CARACTERÍSTIQUESS DE L’ENFOCAMENT SISTÈMIC:

-. És un enfocament que trenca amb algunes de les idees bàsiques de perspectives anteriors. A diferència dels enfocaments anteriors bàsics, els quals es centren en un individuà focus d’atenció; aquest enfocament es centra en grups d’individus, en sistemes (conjunt de persones amb unes determinades relacions, lligams, vicles,etc. entre elles).

-. L’Enfocament sistèmic considera la persona aïllada del seu context, com a individu individual. És a dir, qüestiona que la persona tingui el problema (interiorment),  ja que creu que aquest,és degut al conjunt de relacions que estableix la persona; per tant, és un manifest del malestar en el sistema (context no saludable)

-. No considera que es puguin arribar a determinar les causes del comportament. L’enfocament sistemàtic ens vé a dir, que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones (xarxa interrelacionsà complexa). Més que el “per què” el que realment interessa a l’enfocament sistèmic és el “com”.

-.Es basa en dos teories:

1) Teoria General de Sistemes

2) Cibermètica

Les quals postulen que en un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’aquest, és a dir  el que faci un element té efectes amb els altres (interacció constant à interdependènciaà Efecte Papallona)

Per tant, podem dir que defensa un tipus de causalitat anomenada:

CAUSALITAT CIRCULAR. à model circular.

La qual diu que tot és causa i conseqüència a la vegada (principißàfi). Les relacions entre l’entitat i el seu context es tornen significatives. En el sistema circular, s’estableix un intercanvi d’informació que s’anomena retroalimentació,  aquesta consisteix en tornar a començar, m’explico.  En una cadena en la que el fet “A” afecta al “B”, aquest últim afecta al “C”, i el “C” porta altra cop fins al fet “A”

A               B

          C

CAUSALITAT LINEAL:

Model en el qual s’estableix una relació causa-efecte.

A àB (causa – efecte)

GREGORY BATESON:

Antropòleg que gràcies als seus estudis a indigens, defineix 2 tipus de relacions entre persones,  dins aquestes una de constructiva (+) i l’altre de destructiva(-):

-.SIMÈTRIQUES: És aquella en la qual els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant ( escalada o desescalada)

-. Relació Sistèmica Constructiva. (exemple, esquema color lila)

-. Relació Sistèmica Destructiva. (exemple , esquema color blau)

-. COMPLEMENTÀRIES: És aquella on els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

-. Relació Complementària Constructiva. (exemple , esquema color verd)

-. Relació Complementària Destructiva.(exemple, esquema color  taronja)

PRÀCTICA à (Realitzada Yaiza Navarro i Jordi Serradell)

Elaboració de quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment. 

 -. Relació Complementària Destructiva. 

 -. Relació Sistèmica Constructiva.

-. Relació Complementària Constructiva.

-. Relació Sistèmica Destructiva. 

                               

REFLEXIÓ:

Desconeixia l’existència d’aquest enfocament. Pel què fa al meu punt de vista, val a dir que, tot i que em resulta molt interessant i curiós, no considero aquest enfocament del tot fiable. El fet que inicialment descartin a la persona de la possible causa dels problemes, no em sembla coherent.

Es un mètode  que pot ajudar a les persones a superar les angoixes, problemes i les dificultats que puguin experimentar,no obstant, reiterant el que he dit; considero que aquest mètode no té en compte tots els punts possibles; és a dir, descarta l’opció que la persona sigui la causant del problema, argumentant d’aquesta manera que el problema serà conseqüent de les relacions que el mateix individu pugui establir amb l’entorn que l’envolta.

És cert que els valors i les creences de la societat en què vivim, han anat canviant, i són precisament aquests aspectes els que ens influencien i modelen la personalitat de l’individu, creant molts cops models erronis a seguir; La qual cosa comporta que tots els éssers humanes posseïm algun component del nostre sistema, que malauradament no és del tot positiu. (enveja, còlera, etc.)

 La societat i l’entorn pot arribar a ser el causant dels problemes, però no l’únic. No s’ha de descartar la idea que la persona pot ser, també, la causant del problema. Les persones som éssers vius, i com a tals, som propenses a equivocar-nos, i ha com es diu popularment, entravencar-nos amb la mateixa pedra.

Jo sóc  més partidària que les persones som, la gran majoria de cops, les causants dels problemes i conflictes que apareixen a la nostra vida, degut als errors del processament d’informació, coneguts com distorssions cognitives. Si és cert, que cada individu és diferent i que les maneres d’afrontar i viure les coses depenen d’aquest; amb això vinc a dir que hi ha molts tipus de personalitats i que hi hauran persones que no faran cas a les opinions i els criteris del seu entorn, i que es prendran la vida de manera positiva i s’acceptaran a si mateixos tal i com son; però també hi hauran aquells que es preocuparan i donaran massa importància als “rumors” o les opinions de les persones del seu entorn i a la llarga acabaran desenvolupant un problema.