PRÀCTICA 3 --> Distorsions Cognitives

PRÀCTICA 3:

22 de Novembre 2010

DISTORSIONS COGNITIVES.

- DEFINICIÓ  I BREU INTRODUCCIÓ DE LES DISTORSIONS COGNITIVES:

Les distorsions cognitives. Són un error en el processament de la informació  de la conducta que provoquen alteracions en el pensament crític, aquests errors poden provocar múltiples  conseqüències negatives en la conducta de la persona, com ara:

-          Alteracions emocionals fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius.

-          Conflictes en les relacions amb els altres a partir d’interpretacions errònies.

Les distorsions cognitives adopten un paper molt important en el desenvolupament de la pertorbació emocional.

Les distorsions cognitives, com diu el mateix nom, pertanyen a un corrent filosòfic anomenat Cognitivisme (1950-1960), aquest postula que l’aprenentatge és el procés de modificació dels significats i es basa en la seva experiència, també ens diu, que la ment d’una persona pot ser analitzada per la seva  conducta (emocions, cognició, decisions...)

Paulov  Condicionament Clàssic: va revolucionar la psicologia introduint esquemaà  E – R, ( Estímul – Resposta),

B. F. Skinner Condicionament Operant:  va aprofundir l’esquema afegint-hi la C= conseqüència, donant com a argument que la resposta que donem davant els diferents estímuls tindrà X conseqüències à E-R-C

A mitjans del S XX va sorgir una nova psicologia, que complementaria les anteriors disciplines; anomenada Psicologia Cognitiva, altrament dit  Cognitivisme, on hi podem destacar dos autors fonamentals, considerats els pares d’aquest corrent:  A. Ellis i A. T. Beck.

T. Beck  i A. Ellis, introdueixen un elementclau en l’esquema E-R-C, la O d’organisme, de manera que l’esquema final queda de la

 següent manera: E-O-R-C (Estimul- Organisme- Resposta-Conseqüència) Els autors, van argumentar que davant un

mateix estímul una persona pot respondrede diferent manera que una altra, i d’aquesta manera varen determinar que és summament important  tenir en compte l’organisme, és a dir la persona; perquè aquesta és capaç depensar i reaccionar de manera específica i única, i de ben segur que aquesta singularitat influirà en la resposta que donarà.

Amb el cognitivisme la psicologia passa a ser una ciència que estudia la conducta observable i la no observable.

A.Ellis i A.T.Beck arriben a la conclusió, mitjançant les seves investigacions, que els tipus de pensaments que te una persona influencien el tipus de comportament d’aquesta: i ens classifiquen els pensaments dels individus en dos:

1-. Aquells pensaments positius i que ens poden ajudar, .

2-. Pensaments distorsionats, pertorbacions en el pensament que ens fan pensar d’una manera més negativa

ESQUEMA COGNITIU: E-O-R

	E (Esdeveniment Activador)	O ( Pensaments i creences)	R ( Conseqüències emocionals i conductuals)
Exemple	“El meu home m’ha deixat”	“No puc estar sense ell, el món s’ha acabat”	“ Em sento trista, furiosa, indignada, bec més del compte, no menjo”
		“ És el millor que podia passar”

En aquesta pràctica ens hem centrat, concretament amb el segon grup, les distorsions cognitives (patrons de pensament que afecten negativament a la persona en la forma de pensar i sentir).

- PRÀCTICA: (Realitzada amb, Fèlix Moreno i Ia Puigdomenech)

Un cop finalitzada la introducció inicial, i explicades les tipologies de distorsions, vam passar a escriure dos exemples de cada distorsió en grups de 2-3 persones.

1-. Generalització excessiva: 

• Definició: aquesta distorsió consisteix en fixar-se en casos aïllats i generalitzar la seva actitud a tota la resta.
• Exemple 1: Quan un cap despedeix a una persona de la feina, la segona pensaria que tots el caps són uns indesitjables.
• Exemple 2: Un gos mossega a una persona, aquesta pensa que tots els gossos la mossegaran.

2-. Abstracció selectiva:

• Definició: L’abstracció selectiva consisteix en fixar-se només en els aspectes negatius d’una persona, lloc o situació deixant de banda tots els altres aspectes positius, valorant únicament el aspectes negatius.
• Exemple 1: Una dona es pinta les ungles del peu. Totes li han quedat molt ben pintades menys una, la del dit petit, aleshores  només es fixa amb aquella que esta més mal pintada i no és capaç de valorar la resta del treball fet.
• Exemple 2: També seria el cas d’un músic que mentre esta fent un concert, s’equivoca amb una nota, i al finalitzar-lo només es fixa amb aquell petit error que ha comés i qualifica el concert de desastrós.  

3-. Polarització o pensament tot o res:

• Definició: Aquest tipus de distorsió, ens porta a interpretar els fets i les persones en termes absoluts , utilitzant els extrems: mai-sempre, tothom-ningú, tot-res…
• Exemple 1: Una persona que pensa que ningú l’entén perquè, ningú sap apreciar el seu talent.
• Exemple2: Una persona que creies que tothom li dóna ordres (els seus pares, els germans...)

4-. Desqualificació d’allò positiu:

• Definició: Amb aquesta distorsió, no som capaços de valorar aquelles experiències o fets positius, és a dir només tenim en compte la part negativa de cada experiència/fet.
• Exemple 1: seria el cas d’un músic, que fa un concert juntament amb la seva orquestra; el concert ha sortit fantàstic, tothom ha aplaudit molt i ha marxat molt content; però el músic dóna tot el mèrit a la resta d’equip i pensa que el concert ha anat bé gràcies als seus companys.
• Exemple 2: Una persona porta molts anys en una empresa i fa una feina boníssima. Un dia l’ascendeixen i ell/a pensa que l’han ascendit a la feina perquè el cap estava de bon humor.

5-. Lectura del pensament: 

• Definició: En aquesta distorsió es pressuposen les intencions i els sentiments dels altres.
• Exemple 1: Quan una persona pensa “aquell m’està mirant segur que pensa que el tallat de cabells que porto em queda molt malament”
• Exemple 2: En el cas d’una parella, que el noi veu que la noia mira a una altre noi i automàticament pensa que el deixarà i se’n anirà amb l’altre.

6-.Endevinar el futur:

• Definició: En aquesta distorsió la persona preveu el que passarà abans que passi.
• Exemple 1: Seria el cas d’un noi/a que ha estudiat molt un examen però, està segura que el suspendrà perquè el professor el posarà molt enrevessat
• Exemple 2: Un/a home/dona que compra cada dia la butlleta de la loteria perquè està segur que li tocarà.

7-. Magnificació i minimització:

• Definició:En aquesta distorsió o bé es sobreestima o es sobrevalora una cosa, o bé es menysprea o es subestima.
• Exemple 1: Pensar que la teva millor amiga, amb la qui has compartit moments inoblidables mai et fallarà i mai et deixarà de costat, perquè és molt bona persona i des de petita ha estat amb tu, al teu costat ( i un dia, et falla, et deixa de banda...)
• Exemple 2: Un adolescent vol sortir de festa, i els seus pares no el deixen. Degut a aquet fet, el jove pensa que te els pitjors pares del món( perquè avui no l’han deixat sortir amb els amics).

8-. Raonament emocional:

• Definició: En aquesta distorsió es formulen arguments basats amb les pròpies emocions i sentiments, deixant de banda aquells elements racionals.
• Exemple 1: Una noi, observa que una noia el mira  i segons ell el mira malament, aquest pensa que la noia deu estar boja, perquè no li treu els ulls de sobre.
• Exemple 2:  Un/a noi/a que avui es sent molt bé, i com que està molt content/a creu que li tocarà la loteria.

9-. Etiquetar erròniament:

• Definició: En aquesta distorsió s’ assigna un nom, sovint amb connotacions negatives, a alguna cosa en comptes de descriure una conducta de forma objectiva.
• Exemple 1: Aquella noia que està a la cantonada del carrer i va tan provocativa i amb aquella faldilla tan curta segur que és una noia de companyia.
• Exemple 2: Aquell senyor que està estirat al terra amb un gos al costat segur que és un rodamón i fa molta pudor

10- Autoinculapació:

• Definició: En aquesta distorsió la persona es fa culpable i responsable  de diverses qüestions sense tenir-ne la culpa.
• Exemple 1:  Una persona creu que el país va malament per culpa seva, ja que ell/a a votat al partit que governa i aquest és el que està enfonsant el país.
• Exemple 2: Una mare te molts problemes, el seu fill pensa que és el culpable de tots els problemes que té la seva mare.

 11-. Personalització:

• Definició: En aquesta distorsió s’atribueix a la mateix persona els mèrits o desmèrits d’alguna cosa.
• Exemple 1:  Seria el cas d’una noia que pensa que el concurs de patinatge el va guanyar el seu equip gràcies a ella
• Exemple 2:  Es fa un examen, un noi deixa els apunts al seu amic, el segon estudia i aprova. El primer noi ( el que ha deixat els apunts creu que el seu amic ha aprovat gràcies a ell, perquè ell li va deixar els apunts.

12-. Imperatiu categòric:

• Definició: Aquesta distorsió apareix quan ens autoexigim massa a nosaltres mateixos.
• Exemple 1: Una noia practica molt d’esport, fa molt d’exercici  i la seva figura és esvelta i atractiva, però encara vol estar més enforma i s’exigeix a ella mateixa més hores de dedicació en l’esport
• Exemple 2: Un home que cada dia llegeix el diari, però pensa que no té prou cultura i decideix llegir dos diaris cada dia per saber més coses de les que sap.

REFLEXIÓ

Aquesta pràctica, m’ha ajudat a posar nom (distorsions cognitives), a quelcom tan habitual com els errors en el processament de la informació; un fet comú en tots el éssers humans.

Nosaltres som els qui decidim, som nosaltres el qui tenim la capacitat de manipular, eliminar i reconstruir els nostres pensaments. Cada persona s’autogestiona i per tant el benestar emocional és producte del mateix individu. No obstant, cal remarcar que tot aquest procés és difícil  i complicat; no és tant fàcil com sembla.

Les distorsions cognitives tenen una forta influència en l’individu, i molts cops encara que siguis conscient d’aquests pensaments , que sovint no es corresponen a la realitat, és inevitable fer-los fora de la ment per tal d’evitar l’aparició de possibles depressions, baixa autoestima o simplement, etc.

 Les distorsions cognitives condicionen no només la vida de la persona afectada, sinó també la de les persones que l’envolten, com la família o els amics.

Molts cops tendim pensar erróniament perquè, i si se’ns passa pel cap quelcom desmesurat o fora de context, som capaços de reconeixeu, reflexionar i visualitzar el problema des d’un altre punt de vista, però quan ens ha passat alguna vivència desagradable on s’han posat en joc els nostres sentiments, és complicat distingir i ser objectiu.

Evidentment no tothom reacciona o te els mateixos pensaments davant un fet concret, hi ha persones que reaccionen més passivament, d’altres ho fan de manera més mal intencionada, etc. Les reaccions d’un individu davant un succés dependran de les seves vivències, les seves creences i els seus valors.

Pel què fa a la pràctica en si, m’agradaria  comentar que personalment m’ha sigut molt profitosa, m’he sentit identificada amb més d’una distorsió. Quan anàvem posant exemples en comú, a la classe, interiorment em venien records de situacions on també hi apareixien esmentades distorsions; pensant pensant, t’adones reflexionant que evidentment aquell pensament que vas tenir, era un pensament erroni, i que la teva ment t’està constant enganyant. És difícil lluitar contra la ment per això, molts cops, ens veiem dins d’una bombolla de tristesa, on ens costa sortir; són en aquesta moments on agraeixes el recolzament i l’ajuda d’amics i familiars.