martes, 11 de enero de 2011

PRÀCTICA 4 --> Mecanismes de defensa


PRÀCTICA 4:

29 de Novembre 2010

MECANISMES DE DEFENSA:.
- DEFINICIÓ  I BREU INTRODUCCIÓ DE LES DISTORSIONS COGNITIVES:

Introducció 

Una mica d’història:
Freud, fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se  per la histèria, en la qual no trobem cap lesió fissa tot i que sí es presenten manifestacions físiques. Freud juntament amb Brever escriuen el primers textos psicoanalítics referents a la paràlisi. El dos formen un bon equip i el seu nom té molt de ressò en l’Europa de l’època. Gràcies a la seva obra “Estudi sobre la histèria” dedueixen que les persones tenim una  part de la nostra ment que és conscient i una altra inconscient (6/7).
Segons Freud, en totes les persones podem diferenciar 2 parts,la part conscient(1/7)  dels nostres actes, paraules…,i  la part inconscient, la qual ocupa gran part de la nostra psique (6/7). Entre mig d’una i l’alta i trobem el preconscient; lloc on es produeix el traspàs d’informació, però ma de manera clara  directe.
Es podria establir un paral·lelisme entra la nostre psique i la imatge d’una iceberg. Cal esmentar que la part conscient (la punta de d’iceberg) no té accés a la part inconscient (part de iceberg que es troba  sota l’aigua),El  pre-conscient  és la part de iceberg que es troba en línea recta al mar.

Com he dit anteriorment, gran part dels nostres pensaments tenen lloc a l’inconscient (zona no accessible)no obstant una petita part emergeix a la consciència.  És important saber que si els nostres desitjos, traumes... passen directament a la part conscient, es pot produir un desequilibri psíquic. Per tal de mantenir la ment en equilibri i per tant, evitar possibles anomalies de conducta, utilitzem els MECANISMES DE DEFENSA:  dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic. 



* ESTRUCTURA DE LA PSIQUE à tipus d’entitats personals:

-. ID: és una entitat innata, altrament anomenada ALLÒ. En l’ID  i podem trobar desitjos, impulsos, etc.  Aquest es basa en el principi de plaer i satisfacció immediata.  La persona busca satisfer les seves necessitats de formar egoista. Fins als dos primers anys d’edat opera sola, però a partir dels dos anys i fruit de la interpretació amb la realitat es crea l’EGO.

-. EGO: intervé des del principi de realitat i té en compte les limitacions d’aquesta . Apareix aproximadament als 2 anys; és quan la personalitat guanya complexitat, l’infant s’adona que en ocasions no pot satisfer les seves necessitats immediatament, la realitat imposa restriccions. 

-. SUPEREGO: Als 3 anys s’acaba completant la tercera personalitat, en la qual es comença a tenir en compte els altres, apareix el sentiment d’empatia, de culpa, etc. La fi  no justifica els mitjans (psicoteràpia)
Freud ens diu que la interacció entre aquestes tres entitats es determina el comportament de l’ésser humà

*TEORIA DEL DESENVOLUPMANET PSICO-SEXUAL:
A través del concepte libido Freud crea una nova teoria, la Teoria psicosexual. Freud ens diu que tots el humans passen per unes etapes de desenvolupament psicosexual, que si es desenvolupen correctament tindran una vida sexual plena i l’ésser humà arribarà a la seva màxima maduració, i que si per contra, no evolucionen i s’estanquen poden causar conseqüències al llarg de la vida.

Les etapes de desenvolupament són:


FASES
CARACTERISTIQUES
1
-FASE ORAL:
S’inicia des del moment del naixement fins als dos anys aproximadament. La font de plaer i satisfacció de l’infant es troba ala boca ( Plaer en engolir, i en la succió)

2
- FASE ANAL:
Aquesta fase va del 2 als 3 anys aproximadament. És l’etapa on el plaer de l’infant s troba en l’anus, en aquesta etapa el nen/a comença a controlar el seus esfínters.

3
-FASE FÀL·LICA:
Ocupa la franja d’edat dels 3 als 6 anys aproximadament. En aquesta etapa els infants descobreixen que hi ha diferencies entre el nens i les nenes, és a dir descobreixen els genitals. En aquesta fase el plaer  passa de l’anus als genitals. És també en aquesta fase quan apareix el complex d’Edip (nois) i el complex  d’Electra (noies).

4
-FASE de LATENCIA:
Aproximadament dels 6 als 12 anys; és una etapa tranquil·la sense molts alts i baixos. En aquesta  fase es produeix la maduresa fisiològica sexual.

5
-FASE GENITAL:
La fase genital apareix normalment a partir dels 12 anys. És la última fase i per tant, on s’arriba a la màxima satisfacció.



* MECANISMES DE DEFENSA- Anna Freud:

Anna Freud, la filla de Freud  al 1966 va proposar un llistat de 9 tipus de mecanisme de defensa, que l’EGO empra a favor de la persona per tal de controlar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic. Quan no estem preparats per acceptar una realitat, creem mecanismes de defensa, alguns dels que proposa Anna F. Són els següents:

* Repressió: mecanisme de defensa més important. Elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar utilitzar una gran quantitat d’energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l’inconscient. 
* Negació: consisteix a negar-se a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix. La negació, igual com fa la repressió, intenta mantenir fora de la consciència  qüestions que la persona no es veu amb cor d’afrontar.
* Projecció:És el mecanisme a través del qual la persona atribueix ala altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se’ls a si mateix.
* Racionalització: la persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
* Intel·lectualització: aquest mecanisme consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.
* Formació reactiva: Una forma de protegir-se  conta l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar  èmfasi en el seu oposat.
* Regressió: És un mecanisme que actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.
* Desplaçament: Consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
* Sublimació: és el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

*EXERCICI PRÀCTIC: (Pràctica realitzada amb Yaiza Navarro i Jordi Serradell)
A partir dels 7 pecats capitals troba un exemple de situació constructiva i un de destructiva.
S.C:
Sortida Constructiva
(jo i l’altra gent en sortim beneficiats)

S.D:
Sortida Destructiva
( o jo o els altres en sortim desfavorits)



1-. IRA: La ira és una ràbia molt gran, un sentiment de violència contra algú o contra alguna cosa. Si una persona es deixa portar per la ira, pot fer mal als altres.
S.C: Fent exercici.
S.D: Fer mal físicament a familiars

2-. LUXÚRIA: Desig sexual intens
S.C: Descarregar les ganes escrivint 
S.D: Abusar d’una altra persona

3-. GULA:
      S.C: Cuinar per altres persones
      S.D: Robar menjar

4-. PERESA: La peresa és la mandra, les poques ganes de treballar
      S.C: Prendre el sol
      S.D: No fer les obligacions (anar a la feina)

5-. SUPÈRBIA: Una persona és superba quan creu que és millor que els altres
      S.C: Ajudar a les altres persones (ajudar a creuar el carrer a una dona gran )
      S.D: Qüestionar-ho tot als altres

6-. ENVEJA: Tenir enveja és desitjar les coses que té una altra persona. Sentiment de tristesa o d'odi que sent una persona contra una altra que té coses que ella no té. Hi ha persones que per enveja diuen mal dels altres.
      S.C: Felicitar a una persona perquè ha tret millor nota que tu.
S.D: Enganyar  a una persona per què aquesta no pugui fer el que vol. Una persona vol anar a veure l’estrena d’una pel·lícula que es fa el dijous, la persona “dolenta” li diu que l’estrenen diumenge.

      7-.AVARÍCIA: Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les
            S.C: Recaptar diners per una ONG
S.D: Un infant recull tots els caramels que li tiren el reis mags perquè el altres nen no en puguin menjar. Te


*REFLEXIÓ PERSONAL:

El què diferencia els éssers humans de la resta d’éssers vius és l’objecte de raó; la racionalitat és pròpia dels humans.  Tot i que requereix el seu esforç i la seva força de voluntat; la persona és capaç de controlar la seva conducta i el seu estat d’ànim, mantenint d’aquesta manera un equilibri psíquic.
Tota persona al néixer, inicia un camí propi, on la carretera no sempre és plana i recta; molts cops fa pujades i baixades, hi trobem corbes i sotracs; situacions que ens posen a prova ens creen temor i vulnerabilitat i inevitablement afecten integralment a la persona. No obstant, els humans podem arribar a superar de manera constructiva i beneficiaria aquesta daltabaixos gràcies als mecanismes de defensa.
Tothom ha utilitzat més que menys algun dels mecanismes esmentats per tal de superar els conflictes que es produeixen. D’alguna manera els mecanismes de defensa ens ajuden a alliberar els sentiments reprimits a l’interior. Però no sempre els exterioritzem  de forma constructiva. En moltes ocasions les persones som impulsives, i actuem sense pensar amb les possibles conseqüències ( enveja, luxúria, avarícia, etc.) utilitzant la sortida destructiva per expressar els nostres sentiments.  
Lo dolent, de la qüestió és que, quan ens passa alguna cosa que ens afecta sovint ens tornem egocèntric i egoistes, no pensem amb la gent que ens envolta com es poden sentir? Actuem impulsivament deixant de banda els sentiments aliens.
És difícil, escollir la sortida constructiva en un moment d’ira, enveja,avarícia, etc.. però pel bé de nosaltres mateixos i pel bé de la societat cal que fem un esforç.




1 comentario: